Definició i construcció d’una Gaiata

La Gaiata és el símbol per antonomàsia de la nostra ciutat. Rememora aquells gayatos il·luminats que, segons resa la tradició, van utilitzar els nostres avantpassats en el seu nocturn descens des del turó de la Magdalena fins a la Plana de Castelló. Definir que és una Gaiata és treball ardu difícil, ja que la llibertat i la imaginació de l’artista gaiater no ha de tenir cap condicionant que limiti la majestuositat de l’obra dissenyada. Potser l’expressió “esclat de llum sense foc ni fum” aglutina, en si mateixa, la veritable essència de la Gaiata. Ara bé, perquè una Gaiata es consideri com a tal, tres són els elements fonamentals que han de jugar un paper importantíssim en el seu disseny: el gaiato, la llum i l’escut de la Ciutat. Els dos primers, òbviament, per la seva significació amb la tradició fundacional de la ciutat. El tercer, com a element diferenciador que li confereix l’entitat pròpia de Castelló. Com hem dit, hi ha completa llibertat a l’hora de dissenyar una Gaiata però s’han de considerar certes proporcions amb fins estètics i de proporcionalitat. Així, buscant una major esveltesa i estilitzar les seves formes, s’ha de considerar que, en proporció, l’amplada total del disseny ha de ser la meitat que la seva altura. Una altra peculiaritat a tenir molt en compte és la característica de monument movible, en tot o en part, però ha de ser capaç de poder desfilar. Per a això es fa necessari disposar d’un carro sobre el qual construir la nostra Gaiata. La base d’aquest és, generalment, de forma quadrada donada la facilitat que suposa a l’hora de dissenyar el cos de l’obra ja que es disposa tant dels plans perpendiculars a les cares com els disposats en les seves diagonals. Però això, insistim, no és obligatori. Rectangular, circular, hexagonal … qualsevol forma que l’artista gaiater estime oportuna és acceptable havent de tenir una alçada no superior a un sisè del total. Però aquesta necessitat de desfilar marca les úniques limitacions a l’hora de dissenyar la nostra Gaiata. El tot o la part que ha de desfilar no pot excedir els sis metres d’altura, mesurats des del terra, ni s’aconsella que excedeixi dels tres metres d’ample. Per últim però no per això menys important, és conferir al nostre disseny de la necessària estabilitat. Cal tenir molt present, a l’hora de projectar l’envergadura del nostre disseny, que aquest sigui estable, tant en la seva posició de repòs com en la seva condició d’itinerant. Amb tot, podem definir una sèrie de passos a seguir per realitzar un complet disseny de la nostra Gaiata que, a continuació passem a descriure succintament. No s’ha d’entendre aquest procés com rigorós i essencial per poder dissenyar el nostre monument: ja hem dit que l’artista gaiater tindrà total llibertat en el seu disseny, sinó que és una seqüència lògica d’accions que pot ajudar a realitzar, amb èxit, la nostra gaiata.

1. ESBÓS

És la fase creativa de l’artista. Sense cotes que limitin la imaginació artística, es plasma sobre el paper les línies generals del monument, tant en el seu alçat com en la seva planta. Es treballa més en el conjunt que en la particularitat de cada un dels elements que la conformen. En aquesta primera aproximació també es valoren els diferents materials a utilitzar així com la il·luminació que pot ser més d’acord per al nostre disseny. Aquesta fase finalitza amb la selecció del lema: expressió que concentra l’essència de la nostra obra.

2. DISSENY

Aquesta etapa és molt més tècnica ja que es tracta d’analitzar tots i cadascun dels elements que componen la nostra obra. S’analitzen les seves dimensions, com i amb quins materials s’han de fer, que elements luminotècnics són els més adequats i, sobretot, com s’interrelacionen amb les altres parts. Així es dissenya l’estructura de la Gaiata: el seu esquelet. Sobre ell es dissenya com s’aniran acoblant la resta d’elements decoratius i d’il·luminació o de quina manera quedaran units entre si. També en aquesta fase es determinen colors, tècniques de decoració i aquells elements artístics que, per la seva rellevància, van a ressaltar sobre el conjunt. Finalitzada aquesta fase hem de tenir una idea perfectament clara de com ha de quedar la nostra Gaiata així com una idea molt ajustada del pressupost necessari per a la realització de l’obra.

3. MAQUETA

En aquesta fase es construeix una maqueta, a escala, de la nostra Gaiata. Partint dels dissenys de l’etapa anterior i utilitzant materials, fàcilment manejables i de característiques estètiques similars als seleccionats per a cada element de la nostra obra, s’inicia la construcció de la maqueta. Aquesta fase té molta importància ja que serveix per analitzar totes i cadascuna de les solucions adoptades en la fase anterior podent introduir modificacions al disseny que facilitin, millorin o solucions problemes no previstos. És la primera visió en tres dimensions del nostre disseny de manera que també poden observar-se i rectificares plantejaments no considerats en la nostra percepció plana, de dues dimensions. També en aquesta fase, encara que no essencialment, s’analitza el disseny d’il·luminació previst, sobretot els diferents conceptes de la mateixa que es van a utilitzar (il·luminació indirecta, il·luminació en moviment …)

4. CONSTRUCCIÓ

Amb anterioritat a l’inici d’aquesta fase, es realitza un ajust del disseny amb la informació obtinguda en la construcció i posterior anàlisi de la maqueta. En aquest punt queda definit el pressupost total de la nostra Gaiata. En aquest moment s’inicia una carrera contra rellotge per poder finalitzar el treball en la data prevista. Seguint el disseny previst i amb l’experiència obtinguda en la construcció de la maqueta, la coordinació dels diferents equips de treball és fonamental per aconseguir l’objectiu ja que el més mínim retard en un d’ells pot suposar la paralització de la resta amb el consegüent perill de no aconseguir la data prevista. En primer lloc es construeix l’estructura metàl·lica que servirà de suport a la resta d’elements. Amb els primers mesuraments reals de l’estructura s’inicia amb el treball dels elements decoratius. Tall i talla de fusta, tall de vidres, dissenys de dibuixos, policromats, polits … Totes i cadascuna d’aquestes peces es van ajustant i unint a l’estructura per anar donant forma al conjunt. Paral·lelament es va muntant la instal·lació elèctrica, tant general com en tots i cadascun dels elements que conformaran la il·luminació de la Gaiata. A poc a poc van ocupant el seu lloc tots i cadascun dels elements, degudament acabats. Arriba l’hora de les rematades i petits detalls que confereixen al monument l’acabat òptim.

5. BATEIG

Encara que no és una etapa en el disseny i construcció d’una Gaiata, si que ho és dins el sentir dels “festers” ja que suposa la culminació d’un gran projecte amb una infinitat d’esforços, moltes hores de treball i, sobretot, moltíssima il·lusió en mantenir viva l’essència de les nostres festes. Com si es tractés de l’avarada d’un vaixell, les Madrines (d’aquí el seu nom) bategen amb cava a la seva Gaiata. El que en el seu dia va començar sent un dibuix sobre un paper és ja GAIATA, “esclat de llum sense foc ni fum”.