{"id":12653,"date":"2014-07-14T18:58:43","date_gmt":"2014-07-14T16:58:43","guid":{"rendered":"http:\/\/sequiol.es\/vl\/?page_id=12653"},"modified":"2021-03-02T19:15:00","modified_gmt":"2021-03-02T18:15:00","slug":"constitucio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/sequiol.es\/vl\/gaiata\/constitucio\/","title":{"rendered":"Constituci\u00f3"},"content":{"rendered":"<h2>NEIX UN NOU SECTOR<\/h2>\n<p>La not\u00edcia breu que podria encap\u00e7alar la secci\u00f3 festera de qualsevol publicaci\u00f3 local, \u00e9s, en aquesta ocasi\u00f3, m\u00e9s que una pura not\u00edcia per a vost\u00e8s, ve\u00efns precisament d&#8217;aquest nou Sector que neix aquest any i s&#8217;integra de ple en unes festes que Castell\u00f3 celebra des de m\u00e9s de sis segles.<\/p>\n<p>No anem a pretendre en aquest n\u00famero inicial de l&#8217;informatiu, que, de forma peri\u00f2dica, anir\u00e0 portant fins a les cases de tots i cadascun dels ve\u00efns d&#8217;aquest nou Sector, les inquietuds de la Comissi\u00f3 de la Gaiata, ensenyar-los a vost\u00e8s qu\u00e8 s\u00f3n les nostres festes i on i per qu\u00e8 van n\u00e9ixer; en primer lloc, perqu\u00e8 la cosa no \u00e9s senzilla, ni de bon tros, i, en \u00faltim i m\u00e9s important terme, perqu\u00e8 molts de vost\u00e8s les coneixen prou b\u00e9 com perqu\u00e8 ara tinguem la pretensi\u00f3 d&#8217;iniciar-los en un costum que probablement \u00e9s seva des el mateix moment en que van veure la primera llum, lluminosa i mediterr\u00e0nia, del nostre Castell\u00f3.<\/p>\n<p>Per\u00f2 si \u00e9s not\u00edcia el naixement, aquest any, d&#8217;una nova Comissi\u00f3, d&#8217;un nou Sector, en definitiva, que es vagi a integrar els que ja han nascut a impulsos de la nova orientaci\u00f3 que es vol donar a les nostres m\u00e9s tradicionals festes: les de la Magdalena.<\/p>\n<p>\u00c9s not\u00edcia perqu\u00e8, des que les Festes de la Magdalena, de la m\u00e0 d&#8217;aquells homes que van saber tenir visi\u00f3 de futur, all\u00e0 per l&#8217;any 1944 i que van encap\u00e7alar un alcalde inoblidable, D. Benjamin Fabregat, i un castellonero dels peus a la cap, creador d&#8217;aquest inigualable &#8220;Preg\u00f3 de Festes&#8221; i impulsor sempre de les nostres coses m\u00e9s pr\u00f2pies, Manuel Segarra Ribes. L&#8217;estructura de la festa no havia tingut cap variaci\u00f3 ia ning\u00fa se li escapa que el CasteIl\u00f3n de la postguerra no s&#8217;assemblava en gaireb\u00e9 res al desbordant Castell\u00f3 dels nostres dies, que ha multiplicat, una i altra vegada, la seva poblaci\u00f3, fins convertir-se en aquesta Ciutat de prop de cent quaranta mil \u00e0nimes, amb els seus problemes i les seves il\u00b7lusions.<\/p>\n<p>La veritat \u00e9s que unes festes de pura extracci\u00f3 popular, com s\u00f3n les nostres, per mor del creixement desmesurat i espacial de la Ciutat s&#8217;havien fet, cada vegada m\u00e9s, per a uns pocs, aquells que vivien en un dels llocs privilegiats, prop del centre dels antics sectors, creats abans de la gran expansi\u00f3 dels anys seixanta. I aquest any s&#8217;ha intentat comen\u00e7ar a pal\u00b7liar el problema; creant altres, \u00e9s veritat, per\u00f2 donant oportunitat al poble de Castell\u00f3 de participar, d&#8217;una vegada, decisivament potser, en la g\u00e8nesi de les nostres festes, perqu\u00e8 es faci realitat l&#8217;obstinaci\u00f3 que les festes surtin del poble per tornar-hi.<\/p>\n<p>Aix\u00ed neix la Comissi\u00f3 de la &#8220;Gaiata del Sequiol\u00bb, la qual, en els freds guarismes, porti el 15 (aquesta &#8220;nena bonica&#8221; dels aficionats als jocs d&#8217;atzar, que esperem acompanyi la marxa d&#8217;una Comissi\u00f3 que, ara, s&#8217;inicia). I, encara que neix, no es pot dir que estigui formada per persones que no &#8220;s\u00e0piguen el que \u00e9s una Comissi\u00f3 de Sector&#8221;, perqu\u00e8, entre els seus integrants, hi ha persones que &#8220;se les saben totes&#8221; i tenen &#8220;m\u00e9s de mil hores de rodatge &#8220;: ja els aniran coneixent, poc a poc.<\/p>\n<p>Per\u00f2, potser, la m\u00e9s gran de les novetats resideixi en qu\u00e8 el fet que, per primera vegada en la hist\u00f2ria de les nostres festes, una dona, una valenta i experimentada dona, malgrat la seva joventut, es posa al capdavant d&#8217;una Comissi\u00f3 de Sector. Aix\u00f2 \u00e9s un dels detalls que va a diferenciar a la nostra &#8220;Gaiata&#8221; de les altres, per\u00f2 no desitgem, cap dels membres de la Comissi\u00f3, que sigui l&#8217;\u00fanic.<\/p>\n<p>Pretenem iniciar el treball amb una pol\u00edtica de portes obertes, de manera que, en qualsevol moment i en qualsevol circumst\u00e0ncia, tots els ve\u00efns del sector del &#8220;Sequiol&#8221; podran saber com van les nostres coses i tindran participaci\u00f3 directa de les nostres tasques, d&#8217;una forma m\u00e9s que la purament econ\u00f2mica (o, almenys, aquest seria el nostre desig); la Comissi\u00f3 la formem uns pocs, per\u00f2 en representaci\u00f3 de tots i cadascun dels ve\u00efns del Sector, que hauran de &#8220;fer pinya&#8221;, perqu\u00e8, al final, puguem sentir-nos tots satisfets de la nostra marxa en pro d&#8217;unes millors festes per a Castell\u00f3 . ,<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s, en breu s\u00edntesi, la nostra exposici\u00f3 de desitjos enfront de la nova &#8220;temporada gaiatera&#8221;. De la conjunci\u00f3 dels esfor\u00e7os, d&#8217;uns i altres, pot n\u00e9ixer aquesta etapa nova per a aquest Sector que neix ara mateix: al Sector del &#8220;Sequiol&#8221;.<\/p>\n<p>La seva col\u00b7laboraci\u00f3 i la seva comprensi\u00f3 seran imprescindibles per a aix\u00f2.<\/p>\n<h2>EL PER QU\u00c8 D&#8217;UN NOM \/ EL PER QU\u00c8 D&#8217;UN S\u00cdMBOL<\/h2>\n<p>Com tot nounat, el nostre nou Sector ha hagut de buscar els seus senyals d&#8217;identitat (aquestes que, avui dia, estan tan de moda invocar moltes vegades, sense saber massa per qu\u00e8 i quins), amb les d&#8217;apar\u00e8ixer davant la resta dels que configuren, en atape\u00efda uni\u00f3, aquest conjunt de \u00abens\u00bb dedicats, \u00fanicament i exclusivament, a pensar en les Festes de la Magdalena, les nostres m\u00e9s tradicionals festes, malgrat tot, veuen conservar les m\u00e9s pures ess\u00e8ncies d&#8217;aquest Castell\u00f3 que, poc a poc, s&#8217;ha anat despersonalitzant a causa del seu r\u00e0pid creixement.<\/p>\n<p>I, realment, poc vam haver de pensar els membres de la Comissi\u00f3 d&#8217;aquest nou sector, el 15, en l&#8217;ordre dels creats a Castell\u00f3, ja que la cosa estava ben clara.<\/p>\n<p>Quin nom podria millor representar la nostra recent creada \u00abgaiata\u00bb que aquell que ho fos de tota una \u00e8poca de la vida de Castell\u00f3? I aix\u00ed va sorgir, sense dubtar, la resposta &#8216;el nou Sector es havia de trucar ell \u00abSequiol\u00bb.<\/p>\n<p>I no hi ha res m\u00e9s que parlar. No hi havia res m\u00e9s que parlar, perqu\u00e8 si un \u00abalguna cosa\u00bb hi havia hagut de representatiu a l&#8217;interior del nou Sector, res tan entranyable com aquell desaparegut camp de futbol; Aquesta denominaci\u00f3 tan horta (el que, en aquells dies era una fera\u00e7 i cuidada horta, avui convertida en jungla d&#8217;asfalt en algunes parts i nom\u00e9s de terra per desgr\u00e0cia encara, en altres), tan castellonera i que, immediatament localitzarien al Sector amb nom\u00e9s la seva denominaci\u00f3.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8, tot i que, fa m\u00e9s de vint anys, el vell camp va deixar el seu lloc de gestes esportives despr\u00e9s d&#8217;una lamentable decisi\u00f3 dels directius del Club deg\u00e0, del m\u00e9s representatiu Club de Futbol Castellonenca, i dels regidors municipals, es convertia en zona dedicada a l&#8217;ensenyament, cosa que ha vingut fent fins ara, primer com a Escola Normal de Mestres i, ara, en la nova denominaci\u00f3, coneguda per tots, no ha estat oblidat, ni molt menys.<\/p>\n<p>I no \u00e9s que estiguem contra l&#8217;ensenyament, naturalment, sin\u00f3 que pensem que llocs per aixecar una nova escola, llavors, havien molts i, per\u00f2, es deixava a Castell\u00f3 sense una instal\u00b7laci\u00f3 esportiva que, ara, plorem.<\/p>\n<p>El \u00abSequiol\u00bb havia deixat la seva denominaci\u00f3, amb tota seguretat, a una petita s\u00e8quia que corria a l&#8217;esquena i on, en m\u00e9s d&#8217;una ocasi\u00f3 van haver d&#8217;apagar els seus acaloraments els seguidors d&#8217;alguns equips regionals, quan encara la rivalitat regional era una cosa amb significat. Era \u00abel sequiol\u00bb d&#8217;on s&#8217;extreia \u00abl&#8217;aigua miraculosa\u00bb, aquest \u00abpanacea\u00bb que feia reviure en instants, als m\u00e9s malparats jugadors, despr\u00e9s una acci\u00f3 del joc no massa ortodox.<\/p>\n<p>B\u00e9, ja tenim nom; per\u00f2 quin ser\u00e0 el nostre s\u00edmbol?<\/p>\n<p>Aqu\u00ed tampoc els dubtes van ser massa grans, per que un element va ser consubstancial amb el nostre Sector, com tamb\u00e9 ho fos amb altres llocs de Castell\u00f3, per\u00f2, potser, aqu\u00ed amb m\u00e9s for\u00e7a perqu\u00e8 el seu pas (el pas d&#8217;aquesta \u00abPanderola\u00bb que figura en nostre emblema) va ser el pas d&#8217;un amic que marcava les hores del dia, que, justament en el nostre Sector, abandonava la ciutat i es fonia amb el camp, amb aquest camp que va fer necessari la seva estesa all\u00e0 per l&#8217;any 1889, facilitant, de Aix\u00ed, les comunicacions entre les zones agr\u00edcoles d&#8217;Almassora, Vila-real i Borriana amb les industrials d&#8217;Onda (en ple desenvolupament cer\u00e0mic) i els ports de Castell\u00f3 i Borriana, aparadors de la nostra exportaci\u00f3, ja important en l&#8217;\u00e8poca.<\/p>\n<p>Els m\u00e9s vells encara recordaran els seus xiulets, quan abandonava l&#8217;actual carrer Herrero (llavors poc m\u00e9s que un conjunt de magatzems dedicats a la comercialitzaci\u00f3 de les nostres taronges) i, seguint la l\u00ednia que formen els actuals carrers Mestre Bret\u00f3n i avinguda d&#8217;Almassora, s&#8217;endinsava en una fera\u00e7 horta, amb olors de tarongina, a la primavera, i fruits daurats en les seves branques, amb l&#8217;arribada de la tardor-hivern. Eren altres temps, en els quals els nens, encara, podien jugar en llibertat pels carrers, on l&#8217;\u00fanic perill era precisament aquesta amiga, la \u00abPanderola\u00bb, que anunciava el seu pas amb alegria, el seu pas lent, de vegades: per\u00f2 sempre simp\u00e0tic i colorista.<\/p>\n<p>I va ser precisament el nostre Sector, quan una tarda de l&#8217;any 1963 va acomiadar amb ll\u00e0grimes als ulls a aquesta vella m\u00e0quina i aquells atrotinats vagons en el seu postrer recorregut fins a la ja llavors florent i industriosa Onda. Un pas carregat d&#8217;emocions, que encara recordaran alguns i que, potser, els m\u00e9s joves, han sentit de llavis dels seus majors, quan, en les tardes grises hivernals, despr\u00e9s dels humits vidres d&#8217;un mirador sobre un carrer d&#8217;asfalt, han cregut recon\u00e8ixer la veu d&#8217;una que va ser amiga per a tots, que ens va portar les aromes dels nostres camps fins a la mar i d&#8217;aquest fins a les nostres muntanyes, de qui es constitu\u00eds gaireb\u00e9 com a s\u00edmbol de tota una ciutat i que ara hem volgut reivindicar per a la nostra Comissi\u00f3.<\/p>\n<p>Els que no siguin castellonencs, els qui no van con\u00e8ixer aquella mena de \u00abmonstre simp\u00e0tic\u00bb que era la \u00abPanderola\u00bb, potser puguin con\u00e8ixer, una mica m\u00e9s, d&#8217;aquest Castell\u00f3 que \u00e9s ara tan seu com nostre, perqu\u00e8 \u00e9s la nostra intenci\u00f3 anar-los aproximant a les nostres m\u00e9s entranyables coses, a trav\u00e9s d&#8217;aquestes p\u00e0gines informatives<\/p>\n<p><em>Extret del nostre primer llibret &#8211; Magdalena 1982<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>NEIX UN NOU SECTOR La not\u00edcia breu que podria encap\u00e7alar la secci\u00f3 festera de qualsevol publicaci\u00f3 local, \u00e9s, en aquesta ocasi\u00f3, m\u00e9s que una pura not\u00edcia per a vost\u00e8s, ve\u00efns precisament d&#8217;aquest nou Sector que neix aquest any i s&#8217;integra de ple en unes festes que Castell\u00f3 celebra des de m\u00e9s de sis segles. No [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":12651,"menu_order":1,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-12653","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sequiol.es\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12653","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sequiol.es\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/sequiol.es\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sequiol.es\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sequiol.es\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12653"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/sequiol.es\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12653\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":101145,"href":"https:\/\/sequiol.es\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12653\/revisions\/101145"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sequiol.es\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12651"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sequiol.es\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12653"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}