Festes de Sant Cristòfol

El cicle festiu camina irremeiablement cap al seu final, va complint totes les estacions marcades, i una d’aquestes últimes estacions que apareixen en el panorama festiu és el cap de setmana en el qual la ciutat de Castelló celebra la festivitat d’un altre dels seus copatrons, Sant Cristòfol.
Una festa, que al llarg del temps ha anat canviant la seua forma, però mantenint els actes religiosos combinats amb els lúdics: la missa en honor del patró i la posterior benedicció de vehicles en l’apartat religiós; un concert per la banda municipal; i sobretot el sopar de pa-i-porta en el Palau que serveix com a colofó a l’exercici festiu per part de totes les associacions i entitats juntament amb les Reines, Dames i Junta de Festes.
El dijous 6 de juliol, en la plaça Major, va tenir lloc el concert per part de la Banda Municipal, on es van estrenar diverses peces d’autors castellonencs i algunes d’elles interpretades per primera vegada per la Banda Municipal.
El dissabte 8 de juliol, a les 12 del migdia va tenir lloc l’acte litúrgic en la Catedral de Santa Maria. Finalitzat el mateix, es va passar al tradicional repartiment de cintes i benedicció de vehicles en el carrer Major.
Abillats amb el vestit típic de castelloners, Marcos, Teresa i Bea, els nostres càrrecs 2017, acompanyats pel vicepresident Vicente Javier, representant al Sequiol, van estar presents en la missa per a després, acompanyar a la comitiva i ajudar en el repartiment de les cintes. Un acte religiós oficiat pel Bisbe de la diòcesi i que va comptar amb la presència de Reines i Dames, corrent l’apartat musical a càrrec d’uns vells coneguts i amics del Sequiol, la Rondalla Vora Sèquia.
Ja a la nit, amb un Palau replet per la gent de les Comissions de Sector, així com Reines, Dames i Junta de festes, va tenir lloc el tradicional i multitudinari sopar de pa-i-porta. Un acte, on queden arrere rivalitats per a junts brindar per unes festes que van passar amb les seues històries, els seus problemes, les seues alegries, tot el que comporta, i tot açò queda ja en el llibre de la història de les nostres festes.
Una vegada els estómacs plens, es va donar pas al festival, un festival que va començar amb un sentit i emocionant homenatge al recentment desaparegut artista castellonenc Lorenzo Ramírez, col•laborador infatigable del món de la festa i sobretot del Sequiol. Un record cap a la seua persona mitjançant la projecció d’imatges de l’artista mentre una veu en off feia referència a tan lamentable pèrdua, i el lliurament d’un ram de flors a la seua vídua, van marcar els instants més emotius de la nit.
Aquest homenatge va donar pas, com ja és tradicional, als diversos play backs muntats per a l’ocasió, un espectacle dirigit per la Reina 2017, la sequiolera Estefanía, i la seua cort d’honor, i que va anar relatant des d’un imaginari vol, els passos per diversos països. Primer van ser els més xicotets de les comissions de sector, amb el seu pas per les illes Hawaii i per Àfrica, els qui van arrancar els primers aplaudiments de la nit.
Ells van donar pas a les Madrines i Presidents Infantils. Teresa ens va portar a Mèxic i Marcos al llunyà oest, i on tots dos van demostrar els seus dots d’artistes.
Després, les Madrines dels diferents sectors van ser els qui van ocupar l’escenari per a delectar als presents amb les seues danses i interpretacions. En el cas de la nostra representant Bea, el seu ball ens va portar als ritmes de l’Índia.
I si hi ha un play back que alça major expectació, és el que protagonitzen els presidents de les diferents comissions de sector. Per a aquesta ocasió l’avió va fer una parada en Paris, la ciutat de la llum. El següent play back va ser el que van protagonitzar la Reina Infantil i la seua cort d’honor, i que van fer gaudir als presents amb la seua coreografia basada en ritmes de Brasil.
Per a finalitzar i com a colofó a l’acte en si, tots els participants amb la melodia de “Sevilla té un color especial” van posar el fermall d’or final a una festa que serveix de pont entre un exercici i un altre, una festa que es va perllongar fins a altes hores de la matinada amb l’elecció del rei i la reina de la festa, el sorteig de diversos obsequis i el ball.
Després d’aquesta festa, arriben les vacances, el parèntesi o el punt i seguit a les nostres festes, és el moment dels balanços o també de girar la vista cap a arrere per a fer recompte de tot l’esdevingut que dit siga de pas ha sigut molt i molt bo i replantejar el que ha de venir o bé mirar cap al futur per a seguir, sobretot, gaudint de les nostres festes i de la nostra gaiata 15, la del Sequiol.

Fotos cortesía de A.C. Gaiata 15 “Sequiol”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*